Biografia Joan Petit

“En Joan Petit quan canta: canta, canta, canta”

Hi havia una vegada un home (Toni Pinel) que estava a punt de ser pare. Com feia molts anys que no prestava atenció a tots els contes clàssics, va decidir tornar a fer una revisió per desprès poder explicar-los al seu fill… però ni aquell home era el nen que era quan els va llegir per primer cop, ni molts dels contes eren els mateixos: el món els havia edulcorat. En altres casos, el símil dels contes amb la realitat era tant, que era impossible no fer-ne una comparació, o simplement imaginar la història real que els va inspirar. I així va néixer Joan Petit i la seva primera cançó “Caputxeta vermella”.

“Canta amb el cap!”

Joan Petit anava agafant forma però per aquelles dates només era un cap. Tot i així i de la mateixa manera que un nadó va descobrint coses noves, les cançons no paraven de brollar d’aquell capgròs: “Llaminadures” (Hansel i Gretel), “Germans de sang” (Els tres porquets), o fins i tot l’autobiogràfica “Rínxols d’or”. Ja en aquella època, Joan Petit va tenir l’oportunitat de presentar la seva proposta al programa “Fem l’agost” (Onda Cero), a L’Oncle Jack (L’Hospitalet de Llobregat) o el Calamar (El Prat de Llobregat) però, com que era només un cap, costava una mica veure’l des de les files de darrera…

“Canta amb el tronc!”

Un bon dia Manel Rovira (Baix) es va incorporar al projecte i de sobte… PLOF! A en Joan Petit li va sortir el tronc. Això ja començava a agafar altura, els temes ja fets agafaven molt cos i els temes nous es recolzaven amb unes bases rítmiques que l’apropaven a un so més ric i rock. En aquella època, i amb algunes col·laboracions més, es van succeir concerts a les festes de Poble Sec (Plaça de les Navas) o al Casal de barri de Prosperitat (Nou Barris), i es van incorporar nous temes com “Cançó d’Hamelín” o “El llop”. De sobte, a un dels concerts el públic va començar a picar de mans i el pobre Joan Petit es va adonar que ell no tenia mans i no podia ni saludar…

“Canta amb les mans!”

Quan Sergi González (Guitarra solista) va afegir-se a Joan Petit… BADOOOM! Dos braços i dues mans van sortir del tronc. De sobte, en Joan Petit podia fer totes les coses que sempre havia volgut fer, i totes eren maques. El ventall de possibilitats era infinit, melodies i detalls que obrien les cançons a un so rock, folk i, fins i tot, indie. Tot encaixava i els temes afloraven amb una naturalitat inesperada: “Gent normal” (La lletera), “El conill de l’Alícia” (Alícia al país de les meravelles) o, fins i tot, una balada “Llegendes i contes”. Aquest format trio es va portar en directe a Pineda de Mar, Barcelona, Torredembarra i Tarragona, amb una gran acollida per part del públic. Era el moment de voltar pels Països Catalans i més enllà però, llavors, en Joan Petit es va adonar que no tenia cames.

“Canta amb els peus!”

Com caigut del cel, Sergi Flores es va incorporar a Joan Petit i… ALAKAZAAAAM! Dues cames i dos peus van sortir d’aquell tronc. Ara sí, Joan Petit estava complet, igual que el Pinotxo. Bé, sense la fada. Ni el grill Pepet. Ni Gepetto… Però, per la resta, igual. Era un nen de veritat! Uns temes agafen la força i el ritme que necessiten, i altres la dinàmica justa perquè el ritme et captivi. Amb aquesta enteresa i el primer disc de Joan Petit “Contes impopulars” a la butxaca, ara en Joan Petit volta per tot els racons on el vulguin escoltar, tant en format elèctric com acústic, només amb cap, amb cap i braços, o amb tot el cos sencer. Allà on hi hagi un escenari, sigui gran o sigui xic, gaudireu d’en Joan Petit.

“Així canta en Joan Petit”